Si algú ha de donar les gràcies per la festa del teu aniverssari aquesta som jo. Feia molt, molt, de temps que no em divertia tant, ni que ballava fins a les 05.00h del matí, moltes gràcies. També vull donar les gràcies a na Cristina i en Guillem per la seva hospitalitat, simpatia i esperit de servei. Realment són una parella de les que en queden poques.
Només et vull dir una coseta més:
Vaig ser testimoni de la quantitat de gent que t'estima i que ho fa amb el cor, així que quan et pegui la "mollor" i la "pàjara mental" fas el favor de respirar fons i rememorar tot el que sentires el dia de la teva festa, perquè si no ho fas... Et fotré una mandarina que pareixerà una navel.
Res més Betlemeta, esper que et recuperis aviat de la lesió a la ma i que ja estiguis operativa el proper dia 22 (La meva filla Nena ja m'ha fer saber que vendrà Sí ò Sí).
Esper que a la resta de la penya els hi agradès la meva "pumada"
Besades amb gust de taronja.
Aina Alcover
3 comentaris:
Bones Aina,
Moltes gràcies per les teves amables paraules, una abraçada.
Cristina i Guillem
Si qualcú ha d'agrair res som jo.
Ets una dona que de res fas una festa, estic encantada que a la meva t'ho passassis molt bé.
Sa veritat és que tens raó, na Cristina i en Guillem són collonuts, són amics meus.
Ah, ja saps que si me pega una "pàjara" com dius, tens permís per pegar.me una beccollada...
Si hi ha una cosa que hagués pogut passar fa onze anys és que quan vaig començar al Consell t'ha´gués pogut conèixer el primer dia, sullerica!!! Però mai és tard!!
T'estim Aina!!!!
Ah, ja saps que per na Nena i en Guillem lo que ells vulguin!!
Sa pumada va ser boníssima!
Feia molt que no ballava tant i m'ho passava tant bé... jo crec que hi va tenir a veure la teva pumada!
Joan Cota
Publica un comentari a l'entrada