Què puc dir-te...que vals un món!!! Una festassa,i la teva rialla que no falta mai!
I amb la cançó de "con las manos en la masa " la vàrem acabar de liar,quins records,quines alegries i penes compartides,dies i nits de vida i experiències viscudes,...només me queda dir-te que no canviis mai,segueix caminant com molt bé han encertat els teus cosins betlemets pel "Passeig Joana Betlem"(per qui no ho sàpiga és el passeig nou de Sencelles-Biniali) o en bicicleta,ara que en tens una nova de trinquis i un bon "traque", i , sobretot,demanar-te una cosa que em varen dir a mi un pic,i que me va marcar,NO TE MORIS MAI,ningú es mor fins que se l'oblida del tot,i no dubtis que a tu ningú t'oblidarà mai!!!
Una aferrada!!! Xisca Cirer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo ho trob reina, he fet més viatges cap a Bigi que no vegis. Trob que m'ho mereixo. Idó ja ho saps tu que tens bò per devers s'Ajuntament...(ja,ja).
Moltes gràcies pel teu comentari. Quins records més especials, si.
Que hem rigut i plorat!!!
Esper donar moltíssima canya encara, així és que per ara no en faig comptes.
Gràcies guapíssima!!!
Joana Betlem
Publica un comentari a l'entrada